Novetats a la Vallensana
Ahir informàvem que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat el recurs contenciós administratiu que Convergència i Unió vàrem interposar contra la prova pilot amb bales de residus municipals que s’està fent a la pedrera de la Vallensana i contra la possibilitat que la totalitat d’aquest espai es restauri amb aquest tipus de material procedent dels ecoparcs que processen els residus domèstics de l’àrea metropolitana.
És una bona notícia per Badalona. No ho és només o fonamentalment per a CiU. És una bona notícia per al conjunt de la ciutat perquè ara serà la justícia qui determini si és o no correcte el que avui s’està fent i es vol continuar fent en el futur a la pedrera que tenim enmig del Parc Natural de la Serralada de Marina.
Nosaltres creiem que no és correcte, i per això vàrem presentar el recurs.
Perquè considerem que s’està vulnerant el Pla Especial que protegeix la Serralada i que estableix que a la pedrera només s’hi poden posar residus inerts, i no residus domèstics que, com pot comprovar qualsevol que s’acosti a la pedrera, generen olors per la descomposició d’uns residus que, en qualsevol cas, no són inerts.
També perquè considerem que la intenció de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Entitat Metropolitana no comporta un benefici social, econòmic o ambiental per la ciutat.
I, finalment, perquè entenem que la restauració de la pedrera s’ha de fer com estava previst: amb runes de la construcció, una opció ambientalment més sostenible i segura, tècnicament avalada, i econòmicament beneficiosa, ja que alhora dóna servei a una part de l’economia productiva.
En definitiva, el nostre interès és que les coses es facin bé. Que es compleixi una normativa de regulació de la Serralada creada perquè tothom la compleixi. També les administracions.
La feblesa política del govern de Badalona i la garreperia dels actuals gestors de la política ambiental metropolitana (que volen l’emplaçament més barat, posant la proximitat amb els ecoparcs per davant de les garanties ambientals, tot i tenir 34 pedreres més dins l’àmbit metropolità), han estat els detonants d’aquesta situació.
Cada dia entren centenars de bales de residus domèstics a la pedrera de la Serralada de Marina. Cada dia les administracions implicades fan un pas més per fer irreversible la conversió de la Vallensana en l’abocador metropolità que substitueixi l’esgotat abocador del Garraf.
El govern municipal argumenta que la prova que s’està fent avui només ocupa un 2% del forat. I és cert. Però també és cert que el conveni que empara la prova diu que la resta del forat es podrà omplir amb aquestes bales de residus una vegada finalitzada l’experiència.
I això ho obvien, per minimitzar la importància del fet que el tribunal hagi admès a tràmit un contenciós que demana que es paralitzi la prova fins que hi hagi sentència, i que aquesta sentència prohibeixi que s’ompli la pedrera amb res que no siguin residus de la construcció.
En els propers mesos sabrem quina visió és la correcta.
Cordialment,
Ferran Falcó Isern
22 de juny de 2005
